El dia 25 de febrer un grup d'exalumnes de cada una de les cinc dècades del nostre centre ens van explicar la seva visió de la història de l'institut.
 |
| D'esquerra a dreta, Marc Calviño, Lia Planas, Lurdes Saavedra, Domènec Canal, Carolina Llacher, Gerard Viladomat i Anna Gutiérrez |
El seu relat es va convertir en un agradable passeig per l’evolució del nostre país, dels nostres joves i del nostre ensenyament en els últims 50 anys. Després de la presentació de l’acte per part de Marc Calviño, en nom d’Alumni, durant dues hores que no es van fer gens llargues i d’una manera amena, els antics alumnes en representació de cadascuna de les cinc dècades, van desgranar records, anècdotes i valoracions del centre i els seus professors.
La Lia Planas ens va fer veure la precarietat i les dificultats inicials d’un institut de poble (Col·legi) en una època en què faltava de tot i en què encara no era normal ni fer batxillerat ni que les noies el cursessin.
La Lurdes va evocar l’institut dels anys 70 com una mena de finestra al món que possibilitava als nois i noies un espai de llibertat per trencar la petita closca llavanerenca i treure el cap al món.
Domènenc Canal va fer un recorregut vital mitjançant anècdotes molt divertides i amb elles va fer un retrat de l’adolescència dels anys 80.
Carolina Llacher, situada als anys 90, va reflexionar sobre el caràcter d’impasse de la seva generació, entre un món que concloïa i un altre que apareixia amb força mentre l’Institut maldava per resituar-se en un nou pla d’educació: l’ESO.
Gerard Viladomat va recordar els tres plans d’educació que la seva promoció va patir i, fent també un repàs al professorat de l’institut, va agrair-los que l’institut els hagués dotat de criteri per a la vida.
Finalment, Anna Gutiérrez, alumna actual del centre, va repassar els seus anys de vida a l’institut, amb la visió optimista d’una persona que ha sabut gaudir-ne i se sent agraïda.
Entre tots, van fer el retrat exacte de les mentalitat dels joves a cada època i van deixar entre els assistents una agradable sensació, entre la nostàlgia i la realitat.
